“El cor de la Permacultura és el disseny. El disseny és la connexió entre les coses. No és l'aigua o l'arbre o la gallina. És com l'aigua, l'arbre i la gallina estan connectats [...] L'educació tendeix a separar els coneixements. La Permacultura crea la connexió [...]”

                                                                                          Bill Mollison, des de “Introducción a la Permacultura”

​

La Permacultura és un mètode de disseny holístic, internacionalment reconegut i practicat, per l’establiment de comunitats humanes sostenibles i auto-suficients. Fou concebut i divulgat per primera vegada en la segona meitat dels anys 70 per dos investigadors australians, Bill Mollison i David Holmgren, a través de la publicació del llibre "Permaculture One".

​

L’objectiu és posar en marxa sistemes ubicant els elements de manera que estiguin en relació correcta entre ells i així, optimitzar les potencialitats del conjunt. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt d’elements individuals sinó como un conjunt d’interaccions entre aquests elements. La pràctica de la permacultura representa, a més, un canvi d’actitud enfront la vida ja que demana un canvi de paradigma cultural on es prioritzi la cooperació i identificació amb la resta de formes de la natura.

​

LA PERMACULTURA A L´ESCOLA

 

l que es suggereix, no pretén substituir els mètodes que ja s’estan utilitzant amb èxit en moltes escoles del nostre entorn, sinó complementar i enriquir aquestes accions allà on sigui útil o aportar, on sigui precís, una visió alternativa de com enfocar el complex tema de la sostenibilitat.

​

El punt fort de la metodologia que aquí es presenta, la permacultura, és el disseny ecològic i amb aquest treballar amb els joves una manera de crear solucions pensades i participatives, amb l’afegit que la filosofia que hi ha darrera de la permacultura també pot tenir repercussions directes o indirectes en altres àmbits de la seva formació com a persones ciutadanes d’aquest món.

​

“El ser humà sempre ha intentat dissenyar el seu entorn, per crear millors condicions de vida. Inspirada pels problemes socioambientals actuals, la permacultura no fa més que posar de manifest aquesta característica bàsica del ser humà, proposant explícitament un procés conscient de disseny ecològic.”

 

 

El potencial pedagògic de la Permacultura pot convertir aquest mètode de disseny en una excel·lent eina pel desenvolupament integral de l’alumne, aprenent a connectar, respectar i responsabilitzar-se del seu entorn.

​

La seva aplicació en el context escolar comporta una sèrie d’avantatges:

​

• Concebre l’escola como un sistema integrat amb implicació de tota la comunitat escolar.

​

• Aprendre a conèixer d’una manera més íntima el funcionament dels ecosistemes naturals i aquells –artificials- creats per l’home, a través d’experiències pràctiques. 

​​

• Familiaritzar-nos amb el concepte de “cicle”.

​​

• Viure totes les etapes del disseny: recollidaintensiva de dades (climàtiques, econòmiques.històriques, ambientals, sociològiques, geològiques, energètiques, etc.), anàlisi i posterior ús creatiu utilitzant diversos dels mètodes de disseny existents (anàlisi de zones i sectors, anàlisi d’input/output), posada en marxa del disseny, manteniment, observació (present des del inici del procés de disseny i present al llarg de tot el procés), detecció i correcció d’errors, revisió del disseny i reflexió sobre tot el que s’ha realitzat.

 

• Crear programes educatius o pràctiques que evidenciïn les connexions i el diàleg entre les diferents matèries d’estudi ja presents en el currículum.

 

Aquest procés pot ajudar a despertar la nostra curiositat investigadora.

​

”Ensenyar als joves a tenir una visió de i després dissenyar el seu propi futur sostenible, capacitant-los en l’àmbit d’activitats escolars on s’aprèn a dissenyar horts, sistemes aquàtics, estructures i sistemes comunitaris, utilitzant un mètode i un procés de disseny molt refinat i internacionalment reconegut”

                                                                                                                      IAN McHarg Arquitecte Paisatgista

 

UN EXEMPLE: ELS HORTS ESCOLARS

​

Existeix un número cada vegada més gran d’escoles primàries i secundàries, tant públiques com privades que estan dissenyant horts. Algunes d’elles aplicant els principis de la permacultura i incorporantlos en el seu currículum, després que els professors i el personal no docent de les escoles hagi assistit a algun curs.

​

La realització del disseny d’un hort, se’ns presenta potser com la manera més senzilla d’introduir la visió sistèmica de la sostenibilitat dins de l’aula, tot i així, les possibilitat són més amplies ja que la permacultura no és una tècnica d’horticultura sostenible sinó un mètode de disseny holístic; dependrà de cada escola concreta decidir fins on es vol dur a terme aquesta disseny.

​

La Permacultura no ensenya a cultivar una tomaquera o unes carabasses, va més enllà i ens explica, per exemple, els beneficis de combinar adequadament les plantes dels conreus i com potenciar els efectes de l’entorn per millorar la productivitat. És doncs, un mètode que ens facilita ubicar cada element per tal d’optimitzar les potencialitats del conjunt considerant no només els elements vegetals de l’hort sinó tota la finca com un sistema agroecològic (per ex. la relació entre galliner i hivernacle). Ens permet posar en pràctica el pensament complex, interdisciplinar i sistèmic en l’aprenentatje de coneixements i en la visió del propi hort ecològic dins de la comunitat (incloent a més tota la comunitat del centre educatiu).

​

Tant per començar de nou o per seguir aprenent a través dels horts, ens pots servir com una eina per incrementar la sostenibilitat del nostre sistema. El disseny de sistemes de mida abastable, reflexa tot tipus de coses que succe- eixen als ecosistemes naturals de tamany real.