ā
III Jornades
Renaturalització d“Espais Educatius.
PERMACULTURA I EDUCACIĆ
![]() |
---|










āEl cor de la Permacultura Ć©s el disseny. El disseny Ć©s la connexió entre les coses. No Ć©s l'aigua o l'arbre o la gallina. Ćs com l'aigua, l'arbre i la gallina estan connectats [...] L'educació tendeix a separar els coneixements. La Permacultura crea la connexió [...]ā
Bill Mollison, des de āIntroducción a la Permaculturaā
ā
La Permacultura Ć©s un mĆØtode de disseny holĆstic, internacionalment reconegut i practicat, per lāestabliment de comunitats humanes sostenibles i auto-suficients. Fou concebut i divulgat per primera vegada en la segona meitat dels anys 70 per dos investigadors australians, Bill Mollison i David Holmgren, a travĆ©s de la publicació del llibre "Permaculture One".
ā
Lāobjectiu Ć©s posar en marxa sistemes ubicant els elements de manera que estiguin en relació correcta entre ells i aixĆ, optimitzar les potencialitats del conjunt. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt dāelements individuals sinó como un conjunt dāinteraccions entre aquests elements. La prĆ ctica de la permacultura representa, a mĆ©s, un canvi dāactitud enfront la vida ja que demana un canvi de paradigma cultural on es prioritzi la cooperació i identificació amb la resta de formes de la natura.
ā
LA PERMACULTURA A L“ESCOLA
l que es suggereix, no pretĆ©n substituir els mĆØtodes que ja sāestan utilitzant amb ĆØxit en moltes escoles del nostre entorn, sinó complementar i enriquir aquestes accions allĆ on sigui Ćŗtil o aportar, on sigui precĆs, una visió alternativa de com enfocar el complex tema de la sostenibilitat.
ā
El punt fort de la metodologia que aquĆ es presenta, la permacultura, Ć©s el disseny ecològic i amb aquest treballar amb els joves una manera de crear solucions pensades i participatives, amb lāafegit que la filosofia que hi ha darrera de la permacultura tambĆ© pot tenir repercussions directes o indirectes en altres Ć mbits de la seva formació com a persones ciutadanes dāaquest món.
ā
āEl ser humĆ sempre ha intentat dissenyar el seu entorn, per crear millors condicions de vida. Inspirada pels problemes socioambientals actuals, la permacultura no fa mĆ©s que posar de manifest aquesta caracterĆstica bĆ sica del ser humĆ , proposant explĆcitament un procĆ©s conscient de disseny ecològic.ā
El potencial pedagògic de la Permacultura pot convertir aquest mĆØtode de disseny en una excelĀ·lent eina pel desenvolupament integral de lāalumne, aprenent a connectar, respectar i responsabilitzar-se del seu entorn.
ā
La seva aplicació en el context escolar comporta una sĆØrie dāavantatges:
ā
-
Concebre lāescola como un sistema integrat amb implicació de tota la comunitat escolar.
ā
-
Aprendre a conĆØixer dāuna manera mĆ©s Ćntima el funcionament dels ecosistemes naturals i aquells āartificials- creats per lāhome, a travĆ©s dāexperiĆØncies prĆ ctiques.
āā
-
Familiaritzar-nos amb el concepte de ācicleā.
āā
-
Viure totes les etapes del disseny: recollidaintensiva de dades (climĆ tiques, econòmiques.històriques, ambientals, sociològiques, geològiques, energĆØtiques, etc.), anĆ lisi i posterior Ćŗs creatiu utilitzant diversos dels mĆØtodes de disseny existents (anĆ lisi de zones i sectors, anĆ lisi dāinput/output), posada en marxa del disseny, manteniment, observació (present des del inici del procĆ©s de disseny i present al llarg de tot el procĆ©s), detecció i correcció dāerrors, revisió del disseny i reflexió sobre tot el que sāha realitzat.
-
Crear programes educatius o prĆ ctiques que evidenciĆÆn les connexions i el diĆ leg entre les diferents matĆØries dāestudi ja presents en el currĆculum.
Aquest procƩs pot ajudar a despertar la nostra curiositat investigadora.
ā
āEnsenyar als joves a tenir una visió de i desprĆ©s dissenyar el seu propi futur sostenible, capacitant-los en lāĆ mbit dāactivitats escolars on sāaprĆØn a dissenyar horts, sistemes aquĆ tics, estructures i sistemes comunitaris, utilitzant un mĆØtode i un procĆ©s de disseny molt refinat i internacionalment reconegutā
IAN McHarg Arquitecte Paisatgista
UN EXEMPLE: ELS HORTS ESCOLARS
ā
Existeix un nĆŗmero cada vegada mĆ©s gran dāescoles primĆ ries i secundĆ ries, tant pĆŗbliques com privades que estan dissenyant horts. Algunes dāelles aplicant els principis de la permacultura i incorporantlos en el seu currĆculum, desprĆ©s que els professors i el personal no docent de les escoles hagi assistit a algun curs.
ā
La realització del disseny dāun hort, seāns presenta potser com la manera mĆ©s senzilla dāintroduir la visió sistĆØmica de la sostenibilitat dins de lāaula, tot i aixĆ, les possibilitat són mĆ©s amplies ja que la permacultura no Ć©s una tĆØcnica dāhorticultura sostenible sinó un mĆØtode de disseny holĆstic; dependrĆ de cada escola concreta decidir fins on es vol dur a terme aquesta disseny.
ā
La Permacultura no ensenya a cultivar una tomaquera o unes carabasses, va mĆ©s enllĆ i ens explica, per exemple, els beneficis de combinar adequadament les plantes dels conreus i com potenciar els efectes de lāentorn per millorar la productivitat. Ćs doncs, un mĆØtode que ens facilita ubicar cada element per tal dāoptimitzar les potencialitats del conjunt considerant no nomĆ©s els elements vegetals de lāhort sinó tota la finca com un sistema agroecològic (per ex. la relació entre galliner i hivernacle). Ens permet posar en prĆ ctica el pensament complex, interdisciplinar i sistĆØmic en lāaprenentatje de coneixements i en la visió del propi hort ecològic dins de la comunitat (incloent a mĆ©s tota la comunitat del centre educatiu).
ā
Tant per comenƧar de nou o per seguir aprenent a travƩs dels horts, ens pots servir com una eina per incrementar la sostenibilitat del nostre sistema. El disseny de sistemes de mida abastable, reflexa tot tipus de coses que succe- eixen als ecosistemes naturals de tamany real.