top of page

 

ā€œEl cor de la Permacultura Ć©s el disseny. El disseny Ć©s la connexió entre les coses. No Ć©s l'aigua o l'arbre o la gallina. Ɖs com l'aigua, l'arbre i la gallina estan connectats [...] L'educació tendeix a separar els coneixements. La Permacultura crea la connexió [...]ā€

                                                                                          Bill Mollison, des de ā€œIntroducción a la Permaculturaā€

​

La Permacultura Ć©s un mĆØtode de disseny holĆ­stic, internacionalment reconegut i practicat, per l’establiment de comunitats humanes sostenibles i auto-suficients. Fou concebut i divulgat per primera vegada en la segona meitat dels anys 70 per dos investigadors australians, Bill Mollison i David Holmgren, a travĆ©s de la publicació del llibre "Permaculture One".

​

L’objectiu Ć©s posar en marxa sistemes ubicant els elements de manera que estiguin en relació correcta entre ells i aixĆ­, optimitzar les potencialitats del conjunt. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt d’elements individuals sinó como un conjunt d’interaccions entre aquests elements. La prĆ ctica de la permacultura representa, a mĆ©s, un canvi d’actitud enfront la vida ja que demana un canvi de paradigma cultural on es prioritzi la cooperació i identificació amb la resta de formes de la natura.

​

LA PERMACULTURA A L“ESCOLA

 

l que es suggereix, no pretĆ©n substituir els mĆØtodes que ja s’estan utilitzant amb ĆØxit en moltes escoles del nostre entorn, sinó complementar i enriquir aquestes accions allĆ  on sigui Ćŗtil o aportar, on sigui precĆ­s, una visió alternativa de com enfocar el complex tema de la sostenibilitat.

​

El punt fort de la metodologia que aquĆ­ es presenta, la permacultura, Ć©s el disseny ecològic i amb aquest treballar amb els joves una manera de crear solucions pensades i participatives, amb l’afegit que la filosofia que hi ha darrera de la permacultura tambĆ© pot tenir repercussions directes o indirectes en altres Ć mbits de la seva formació com a persones ciutadanes d’aquest món.

​

ā€œEl ser humĆ  sempre ha intentat dissenyar el seu entorn, per crear millors condicions de vida. Inspirada pels problemes socioambientals actuals, la permacultura no fa mĆ©s que posar de manifest aquesta caracterĆ­stica bĆ sica del ser humĆ , proposant explĆ­citament un procĆ©s conscient de disseny ecològic.ā€

 

 

El potencial pedagògic de la Permacultura pot convertir aquest mĆØtode de disseny en una excelĀ·lent eina pel desenvolupament integral de l’alumne, aprenent a connectar, respectar i responsabilitzar-se del seu entorn.

​

La seva aplicació en el context escolar comporta una sĆØrie d’avantatges:

​

  • Concebre l’escola como un sistema integrat amb implicació de tota la comunitat escolar.

​

  • Aprendre a conĆØixer d’una manera mĆ©s Ć­ntima el funcionament dels ecosistemes naturals i aquells –artificials- creats per l’home, a travĆ©s d’experiĆØncies prĆ ctiques. 

​​

  • Familiaritzar-nos amb el concepte de ā€œcicleā€.

​​

  • Viure totes les etapes del disseny: recollidaintensiva de dades (climĆ tiques, econòmiques.històriques, ambientals, sociològiques, geològiques, energĆØtiques, etc.), anĆ lisi i posterior Ćŗs creatiu utilitzant diversos dels mĆØtodes de disseny existents (anĆ lisi de zones i sectors, anĆ lisi d’input/output), posada en marxa del disseny, manteniment, observació (present des del inici del procĆ©s de disseny i present al llarg de tot el procĆ©s), detecció i correcció d’errors, revisió del disseny i reflexió sobre tot el que s’ha realitzat.

 

  • Crear programes educatius o prĆ ctiques que evidenciĆÆn les connexions i el diĆ leg entre les diferents matĆØries d’estudi ja presents en el currĆ­culum.

 

Aquest procƩs pot ajudar a despertar la nostra curiositat investigadora.

​

ā€Ensenyar als joves a tenir una visió de i desprĆ©s dissenyar el seu propi futur sostenible, capacitant-los en l’àmbit d’activitats escolars on s’aprĆØn a dissenyar horts, sistemes aquĆ tics, estructures i sistemes comunitaris, utilitzant un mĆØtode i un procĆ©s de disseny molt refinat i internacionalment reconegutā€

                                                                                                                      IAN McHarg Arquitecte Paisatgista

 

UN EXEMPLE: ELS HORTS ESCOLARS

​

Existeix un nĆŗmero cada vegada mĆ©s gran d’escoles primĆ ries i secundĆ ries, tant pĆŗbliques com privades que estan dissenyant horts. Algunes d’elles aplicant els principis de la permacultura i incorporantlos en el seu currĆ­culum, desprĆ©s que els professors i el personal no docent de les escoles hagi assistit a algun curs.

​

La realització del disseny d’un hort, se’ns presenta potser com la manera mĆ©s senzilla d’introduir la visió sistĆØmica de la sostenibilitat dins de l’aula, tot i aixĆ­, les possibilitat són mĆ©s amplies ja que la permacultura no Ć©s una tĆØcnica d’horticultura sostenible sinó un mĆØtode de disseny holĆ­stic; dependrĆ  de cada escola concreta decidir fins on es vol dur a terme aquesta disseny.

​

La Permacultura no ensenya a cultivar una tomaquera o unes carabasses, va mĆ©s enllĆ  i ens explica, per exemple, els beneficis de combinar adequadament les plantes dels conreus i com potenciar els efectes de l’entorn per millorar la productivitat. Ɖs doncs, un mĆØtode que ens facilita ubicar cada element per tal d’optimitzar les potencialitats del conjunt considerant no nomĆ©s els elements vegetals de l’hort sinó tota la finca com un sistema agroecològic (per ex. la relació entre galliner i hivernacle). Ens permet posar en prĆ ctica el pensament complex, interdisciplinar i sistĆØmic en l’aprenentatje de coneixements i en la visió del propi hort ecològic dins de la comunitat (incloent a mĆ©s tota la comunitat del centre educatiu).

​

Tant per comenƧar de nou o per seguir aprenent a travƩs dels horts, ens pots servir com una eina per incrementar la sostenibilitat del nostre sistema. El disseny de sistemes de mida abastable, reflexa tot tipus de coses que succe- eixen als ecosistemes naturals de tamany real.

bottom of page