INTERVENCIONS

​

Fonaments pedagògics i físics de la renaturalització dels espais educatius

​

Connexions entre natura i educació

Heike Freire, pedagoga

​

Infància, natura i educació són conceptes que, relacionats entre sí, són presos cada cop més seriosament pel conjunt de la societat i no només pels especialistes; cada cop es dóna més importància a establir vincles amb la natura des de la infància, en el dia a dia i en el joc —encara que s'està lluny de les 3 o 4 hores que s'hauria de passar a l'aire lliure diàriament.

 

Renaturalitzar l'escola és equivalent a dignificar l'escola i la infància.

Si es transforma l'escola, es transforma l'Educació en sí.

S'ha de posar èmfasi en les persones, el canvi és per a elles.

Els mestres han de formar-se a partir d'una perspectiva ambiental.

​

En un procés de transformació d'un pati s'hauria de:

- Fugir de les solucions ràpides o quick fix; els plantejaments de canvi no poden ser abordats com a problemes tècnics, p. ex., posar jardineres, bancs, espais en ombra,...

- Buscar punts de vista biofílics i sistèmics; en transformar un pati aquest no pot ser entès aïlladament de l'escola, s'ha d'actuar globalment pensant més enllà d'aquest.

- Implicar els equips docents des del primer moment.

​

Observacions sobre la transformació d'espais de joc

Anna Serra, antropòloga

​

L'Anna Serra remarca la importància que va tenir per al seu estudi, adoptar una actitud neutra en les primeres setmanes d'observació / actuació en l'àmbit dels infants per afavorir que el seu comportament no variés respecte a aquell que tindrien sense la presència d'un adult.

 

A la seva tesi Sorra fina va analitzar les variacions en la cultura dels infants de 3 a 6 anys en el seu temps de pati, de tres escoles catalanes de perfils socioeconòmics mig-alt, mig i mig-baix. Va concloure que tot i que aquestes presentaven punts en comú, hi havia diferències destacables en la tipologia dels jocs que practicaven els infants d'un centre i un altre i diferències també a l'hora d'abordar conflictes:

​

Escola concertada:

- Infants generaven especialment jocs de fantasia i ficció.

- A l'hora de resoldre conflictes, mostraven una menor capacitat de resoldre les desavinences amb els companys,

d'empatitzar amb el grup i d'acceptar la frustració.

​

Resta d'escoles (perfils mig i mig-baix):

- Infants generaven especialment jocs sensoriomotors.

- En situacions de desacord, menys freqüents que en el centre concertat, treballaven conjuntament pel benestar del

grup.

 

D'altra banda, l'Anna Serra explica també que, 10 anys més tard, ha treballat de nou en una de les escoles analitzades en la seva tesi, matisant que en aquest temps aquesta escola no ha vist el seu pati transformat.

En aquest temps sí que ha canviat, per això, la tipologia dels jocs dels infants—s'ha reduït els jocs simbòlics i els de construcció—, la capacitat d'aquests de relacionar-se i la curiositat d'aquests pel joc —amb gran alarma explica que un grup d'uns 20 infants de l'escola ja no té interès en sortir al pati, potser com a conseqü.ncia dels hàbits de vida sedentària generalitzats.

 

En l'últim tram de la seva intervenció i després d'explicar la seva experiència en aquests centres i fer referència a un

estudi realitzat a 59 escoles del Canadà [Dyment, J.E. i Bell, A.C. (2008)], apunta que en la transformació d'un pati en

espai verd s'hauria de:

- Introduir elements naturals; perquè ofereixen reptes constants i jocs menys tancats.

- Facilitar el moviment dels infants en el disseny dels nous espais, però sobretot i més important, dissenyar espais on els infants puguin aprendre, imaginar, crear i relacionar-se.

​

Revisió de les normatives d'infraestructura escolar

Arnau Albert, Departament d'Educació

​

L'Arnau Albert explica que el Departament d'Educació és conscient de què la transformació dels patis és una demanda que ha d'abordar amb urgència i de què la normativa i els sistemes de disseny actuals són massa rígids i han quedat obsolets. Precisa que el Departament d'Educació no disposa d'una partida pressupostària addicional per establir aquest canvi de model a l'escoles, però que està treballant sobre el model actual per actualitzar-lo.

 

Com s'està canviant aquesta situació / com s'hauria de canviar?

- Establint criteris pedagògics i educatius oberts; la normativa ha d'estar viva, ha de ser susceptible de ser canviada.

- Implicant els equips docents des de les primeres fases de disseny.

- Garantint que tota transformació obeeix a criteris o necessitats pedagògiques i no a corrents o voluntats estètiques.

​

Què és l'escola i cap a on va?

- És un lloc d'aprenentatge, però també de cohesió social, que hauria d'estar a disposició de la ciutadania més enllà de l'horari escolar (biblioteca municipal, patis oberts,...).

- Va cap a espais més diàfans i polivalents.

- S'hauria de revisar tots els seus espais relacionals.