III JORNADES PERMACULTURA I EDUCACIÓ 2019.

RENATURALITZACIÓ D´ESPAIS EDUCATIUS.

Les jornades pretenen emmarcar en un mateix escenari a professionals del sector de l’educació i la pedagogia amb permacultors, arquitectes i bioconstructors, apropant a les comunitats educatives exemples i projectes en funcionament per tal que serveixin de guia en la transformació dels nostres centres escolars i sistemes pedagògics vers un sistema educatiu avançat.

Durant les jornades es convidà a experts en diferents àmbits de la permacultura, de la bioconstrucció i de l'educació. Es realitzaren xerrades, taules rodones i tallers participatius, tot lligat per una activitat transversal o espai obert d’opinió.

OBJECTIU DE LES JORNADES

La ciutat de Barcelona vol augmentar en 1m² de verd per habitant en l’horitzó del 2030, xifra que equival a 160 hectàrees de nous espais verds. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament ha definit, entre d'altres, el “Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana”, una mesura de govern que té per objectiu millorar la qualitat de vida de la ciutadania a partir de l’increment del verd a la ciutat. És a les ciutats on es concentra la major part de la població mundial però no només a les ciutats s’haurà de prendre consciència de les conseqü.ncies físiques i tangibles que el canvi climàtic comportarà en breu.

Paral·lelament a aquest fet les escoles de tot el nostre territori estan vivint un moment de reflexió i canvi dels seus espais exteriors vers un model més natural i d’alt contingut pedagògic.

Per fer aquestes transformacions, els centres educatius han d’iniciar els projectes amb processos incerts, impulsats per l’energia i la il·lusió de fer-ho, ja que no disposen d’un canal clar i àgil que doni resposta, a través de les administracions, a la manera d’actuar en termes legal administratius, a qüestions pràctiques comunitàries o pedagògiques, o a termes de disseny, sostenibilitat i medi ambient.

Tot i això, cada centre va donant resposta als canvis i transformacions que necessita amb les seves estratègies i creativitat. Cada vegada hi ha un major nombre de bons exemples, projectes implementats i recursos.

Les Jornades pretenen establir un marc d'actuació i de referència basat en la renaturalització dels espais escolars, tant a nivell legal-administratiu com en qüestions pràctiques d'acció comunitària, pedagògica i de disseny. I, que al mateix temps, promoguin la cura del medi ambient i ens permetin desenvolupar ambients més sostenibles.

Tenen com a objectiu principal donar a conèixer els processos de transformació d’altres escoles, posar a l’abast mètodes de disseny com la permacultura, solucions compromeses mediambientalment i les bases pedagògiques del canvi.

Amb l’objectiu general d’activar la consciència col·lectiva per construir ciutats eficients i saludables, que tendeixin a disminuir la dependència energètica, i, en conseqü.ncia, fer front a nous escenaris produïts pel canvi climàtic, tal com marquen els objectius establerts al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

La celebració d’aquestes jornades i les seves activitats paral.leles pretén:

- Donar eines a les comunitats educatives per afrontar processos de transformació físics i pedagògics als

seus centres.

- Divulgació de la renaturalització dels espais escolars i la permacultura com a eina per fer front al canvi climàtic.

- Difondre antecedents pedagògics (espai exterior + educació, escoles del bosc), referents locals i

internacionals.

- Conèixer la situació legal per a la implementació de projectes de redisseny a les escoles.

- Mostrar projectes de redisseny de centres educatius tant en l’àmbit de la formació reglada com no.

- Donar a conèixer la permacultura com a eina de disseny per a les escoles (transformació dels patis i programes

educatius), per fer front al canvi climàtic.

- Enfortir la relació entre permacultura i educació, apropant la permacultura a un públic no especialitzat.

- Compartir coneixements de les diferents àrees tractades a travís d’un Espai obert d’opinió.

INTERVENCIONS

Fonaments pedagògics i físics de la renaturalització dels espais educatius

Connexions entre natura i educació

Heike Freire, pedagoga

Infància, natura i educació són conceptes que, relacionats entre sí, són presos cada cop més seriosament pel conjunt de la societat i no només pels especialistes; cada cop es dóna més importància a establir vincles amb la natura des de la infància, en el dia a dia i en el joc —encara que s'està lluny de les 3 o 4 hores que s'hauria de passar a l'aire lliure diàriament.

 

Renaturalitzar l'escola és equivalent a dignificar l'escola i la infància.

Si es transforma l'escola, es transforma l'Educació en sí.

S'ha de posar èmfasi en les persones, el canvi és per a elles.

Els mestres han de formar-se a partir d'una perspectiva ambiental.

En un procés de transformació d'un pati s'hauria de:

- Fugir de les solucions ràpides o quick fix; els plantejaments de canvi no poden ser abordats com a problemes tècnics, p. ex., posar jardineres, bancs, espais en ombra,...

- Buscar punts de vista biofílics i sistèmics; en transformar un pati aquest no pot ser entès aïlladament de l'escola, s'ha d'actuar globalment pensant més enllà d'aquest.

- Implicar els equips docents des del primer moment.

Observacions sobre la transformació d'espais de joc

Anna Serra, antropòloga

L'Anna Serra remarca la importància que va tenir per al seu estudi, adoptar una actitud neutra en les primeres setmanes d'observació / actuació en l'àmbit dels infants per afavorir que el seu comportament no variés respecte a aquell que tindrien sense la presència d'un adult.

 

A la seva tesi Sorra fina va analitzar les variacions en la cultura dels infants de 3 a 6 anys en el seu temps de pati, de tres escoles catalanes de perfils socioeconòmics mig-alt, mig i mig-baix. Va concloure que tot i que aquestes presentaven punts en comú, hi havia diferències destacables en la tipologia dels jocs que practicaven els infants d'un centre i un altre i diferències també a l'hora d'abordar conflictes:

Escola concertada:

- Infants generaven especialment jocs de fantasia i ficció.

- A l'hora de resoldre conflictes, mostraven una menor capacitat de resoldre les desavinences amb els companys,

d'empatitzar amb el grup i d'acceptar la frustració.

Resta d'escoles (perfils mig i mig-baix):

- Infants generaven especialment jocs sensoriomotors.

- En situacions de desacord, menys freqüents que en el centre concertat, treballaven conjuntament pel benestar del

grup.

 

D'altra banda, l'Anna Serra explica també que, 10 anys més tard, ha treballat de nou en una de les escoles analitzades en la seva tesi, matisant que en aquest temps aquesta escola no ha vist el seu pati transformat.

En aquest temps sí que ha canviat, per això, la tipologia dels jocs dels infants—s'ha reduït els jocs simbòlics i els de construcció—, la capacitat d'aquests de relacionar-se i la curiositat d'aquests pel joc —amb gran alarma explica que un grup d'uns 20 infants de l'escola ja no té interès en sortir al pati, potser com a conseqü.ncia dels hàbits de vida sedentària generalitzats.

 

En l'últim tram de la seva intervenció i després d'explicar la seva experiència en aquests centres i fer referència a un

estudi realitzat a 59 escoles del Canadà [Dyment, J.E. i Bell, A.C. (2008)], apunta que en la transformació d'un pati en

espai verd s'hauria de:

- Introduir elements naturals; perquè ofereixen reptes constants i jocs menys tancats.

- Facilitar el moviment dels infants en el disseny dels nous espais, però sobretot i més important, dissenyar espais on els infants puguin aprendre, imaginar, crear i relacionar-se.

Revisió de les normatives d'infraestructura escolar

Arnau Albert, Departament d'Educació

L'Arnau Albert explica que el Departament d'Educació és conscient de què la transformació dels patis és una demanda que ha d'abordar amb urgència i de què la normativa i els sistemes de disseny actuals són massa rígids i han quedat obsolets. Precisa que el Departament d'Educació no disposa d'una partida pressupostària addicional per establir aquest canvi de model a l'escoles, però que està treballant sobre el model actual per actualitzar-lo.

 

Com s'està canviant aquesta situació / com s'hauria de canviar?

- Establint criteris pedagògics i educatius oberts; la normativa ha d'estar viva, ha de ser susceptible de ser canviada.

- Implicant els equips docents des de les primeres fases de disseny.

- Garantint que tota transformació obeeix a criteris o necessitats pedagògiques i no a corrents o voluntats estètiques.

Què és l'escola i cap a on va?

- És un lloc d'aprenentatge, però també de cohesió social, que hauria d'estar a disposició de la ciutadania més enllà de l'horari escolar (biblioteca municipal, patis oberts,...).

- Va cap a espais més diàfans i polivalents.

- S'hauria de revisar tots els seus espais relacionals.

La permacultura com a eina de disseny al servei de l'educació

 

Què és permacultura?

Oriol Ferrando, PermaculturaActiva

L'Oriol Ferrando explica què és i quin és l'origen de la permacultura. En parlar de les seves 3 ètiques i dels seus

principis destaca l' observació com a una de les fases del disseny més importants —fase que la permacultura té en

compte.

 

Fa referència també a com d'important és d'adoptar plans de manteniment i d'avaluació en els processos de transformació i explica l'experiència d'un projecte que va desenvolupar com a permacultor a una escola de l 'Eixample Esquerre de Barcelona (aula Viva).

 

Bases de la permacultura social

Tato Peña, AGRhumus

El Tato Peña aprofundeix en els aspectes més socials de la permacultura i, com ja feien els sistemes integrats, explica

com la permacultura busca el desenvolupament local i la riquesa de les petites comunitats amb el propòsit que aquests s'estenguin globalment i fent front als models d'explotació i de desigualtat actuals.

Aportacions de la permacultura a l'àmbit educatiu

Aline Van Moerbeke i Julio Cantos, Permamed

L'Aline Van Moerbeke i el Julio Cantos expliquen com PermaMed promou des de fa anys el sistema de disseny que

ofereix la permacultura. Expliquen les seves experiències que han dut a terme principalment a les Illes Balears, que han desenvolupat amb diferents col·lectius de persones: adults, infants, persones amb diversitat funcional, etc.

Connexions i disseny col·laboratiu a l'escola

La intenció d'aquesta dinàmica és que els participants acabin amb idees i inspiracions d'accions que poden dur a terme en la transformació de les seves escoles. S'utilitzen dues eines de disseny per introduir als participants el 

valuós que és dissenyar des de la mirada de la Permacultura. Les 2 eines són:

1. Xarxa de connexions

2. Principis de Permacultura de David Holmgren

 

1. Xarxa de Connexions

Cada participant té una targeta amb un element en particular (aules, horts, menjador, famílies, veïnes, comerç,...). Tothom es col·loca en cercle i amb un cabdell de llana que es van passant entre les persones que consideren que els elements de les seves targetes tenen alguna connexió. Entre tots s'acaba narrant una història i alhora es forma una xarxa de connexions. Com a conclusió es mira quins elements estan més connectats entre ells i com afectaria a la resta si algun d'ells desapareix.

 

És una dinàmica que serveix com a eina d'anàlisi per a un disseny de permacultura, i veure quins elements estan més connectats amb altres, quins són més rellevants, i quines idees d'accions o activitats poden sortir en pensar en la relació entre elements.

 

La permacultura té una gran varietat d'eines d'anàlisi, i moltes com aquesta són per veure les connexions que hi ha entre els elements d'un sistema, per entendre millor quina hauria de ser la seva ubicació i rellevància. Es posa l'accent entre la connexió que hi ha entre l'interior de l'escola i l'exterior que l'envolta, per a un pensament sistèmic holístic integrat amb l'entorn.

 

2. Principis de Permacultura de David Holmgren

En aquesta fase es tracta de compartir les idees per actuar en la regeneració de les nostres escoles.

Es fan dos grups i se'ls dóna 6 principis de David Holmgren sobre la permacultura a cada un, demanant a les participants, que referents a cada principi, facin una llista d'accions que poden implementar per canviar l'espai escolar en qualsevol aspecte, físic, mental, legislatiu, currículum ...

Més tard es comparteixen amb el resta del grup i es debat, quins són realistes, rellevants, i de quina manera es podrien superar els reptes que apareixen per implementar-les.