​
III Jornades
Renaturalització d´Espais Educatius.
PERMACULTURA I EDUCACIÓ
 |
|---|
II JORNADES PERMACULTURA I EDUCACIÓ 2018.
RENATURALITZACIÓ D´ESPAIS EDUCATIUS.
​
Les jornades pretenen emmarcar en un mateix escenari a professionals del sector de l’educació i la pedagogia amb permacultors, arquitectes i bioconstructors, apropant a les comunitats educatives exemples i projectes en funcionament per tal que serveixin de guia en la transformació dels nostres centres escolars i sistemes pedagògics vers un sistema educatiu avançat.
Durant les jornades es convidà a experts en diferents à mbits de la permacultura, de la bioconstrucció i de l'educació. Es realitzaren xerrades, taules rodones i tallers participatius, tot lligat per una activitat transversal o espai obert d’opinió.
​
OBJECTIU DE LES JORNADES
Els processos de transformació dins dels centres escolars que s’estan vivint arreu del nostre territori són cada vegada més nombrosos. No existeix un protocol clar d’actuació ni en termes legal-administratius, ni en qüestions prà ctiques comunità ries o pedagògiques. Les preguntes de les escoles vers l’administració i ajuntaments són moltes i de moment no hi ha canals institucionals clars o à gils a través dels quals obtenir resposta.
La necessitat real de transformació dels centres educatius porta a aquests a iniciar processos incerts impulsats per l’energia i la il·lusió de fer-ho. Cada centre amb les seves habilitats, estratègies i creativitat va donant resposta als canvis i transformacions que necessita. I el cert és que el nombre de bons exemples, de projectes implementats i recursos cada vegada és major.
Endreçar i posar a l’abast de tothom totes aquestes experiències és bà sic per a facilitar que s’impulsin nous processos i que es vagin multiplicant a tots els centres escolars del nostre territori.
L’objectiu principal de les jornades serà el d’apropar mètodes, tècniques de disseny i experiències a les comunitats educatives i als professionals interessats de la mà d’experts en la matèria. En el nostre territori actualment hi ha un nombre creixent de col·lectius, plataformes o professionals independents treballant en la transformació de les infraestructures educatives aixà com els seus programes educatius.
Tot plegat amb l’objectiu general d’activar la consciència col·lectiva per construir ciutats eficients i saludables que tendeixin a disminuir la dependència energètica i, en conseqüència, la petjada ecològica, tal i com marquen els objectius establerts al CompromÃs Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.
​
OBJECTIUS ESPECÍFICS
La celebració d’aquestes jornades pretén:
- Donar eines a les comunitats educatives per afrontar processos de transformació fÃsics i pedagògics als seus centres.
- Difondre antecedents pedagògics (espai exterior + educació, escoles del bosc), referents locals i internacionals.
- Conèixer la situació legal per a l’implementació de projectes de redisseny a les escoles.
- Mostrar projectes de redisseny de centres educaitus tant en l’à mbit de la formació reglada com no.
- Donar a conèixer la permacultura com a eina de disseny per a les escoles (transformació dels patis i programes educatius).
- Enfortir la relació entre permacultura i educació, apropant la permacultura a un públic no especialitzat. - Compartir coneixements de les diferents à rees tractades a través d’un Espai obert d’opinió.
- Compartir coneixements de les diferents àrees tractades a través d´un Espai obert d´opinió.
INTERVENCIONS
​
Renaturalitzar els patis des de la permacultura
​
Mamen Artero (El globus vermell)
​
El col·lectiu d’arquitectes El globus vermell, en la seva tasca d’apropar l’arquitectura a la ciutadania, es
troba moltes ocasions treballant en el disseny col·laboratiu d’espais educatius o entorn a ells.
Entenent cadascun dels projectes i llocs a redissenyar com ecosistemes, s’estudien i es tracten des de la
perspectiva de la permacultura. Sent la permacultura una eina de disseny d’hàbitats humans regeneratius,
amb la peculiaritat a diferència d’altres sistemes de disseny de que es basa en 3 principis ètics: la cura de
la terra, la cura de les persones, i l’intercanvi just dels excedents.
La relació entre els elements de l’ecosistema (la pista de futbol, l’hort, els arbres, les taules, les persones...)
determinarà l’estat del sistema. Quan més relacions i més interdependències existeixen entre els elements,
el sistema serà més resilient, donant resposta a canvis externs, gràcies a la redundàcia del sistema.
Els processos de transformació dels patis de les nostres escoles, no són només una qüesti. estètica, són
una oportunitat per replantejar-se tot el Sistema, els elements existents, la introducció de nous i les seves
relacions. La introducció d’elements naturals al nostre pati per exemple, comportarà un procés de reflexió
de tota la comunitat, un estudi de pros i contres, uns acords i uns compromisos per part de les parts
implicades... i unes noves responsabilitats i usos de l’espai, així com el qüestionament de certs
mecanismes instaurats pedagògicament parlant...
"Com està el pati" al nostre territori?
​
Pitu Fernández i Carme Cols,
representants del grup de treball "Com està el Pati" de l’Associació de Mestres Rosa M. Sensat.
​
Els espais exteriors oblidats en educació.
Grisos, tristos, amb molts problemes de convivència, on la natura és invisible en moltes escoles i en d'altres
prohibida o oblidada. Els patis de les nostres escoles disposen d'un entorn pobre en oportunitats però
també en canvis d'actituds i de mirades.
Des de fa més de deu anys estem investigant amb centenars d'escoles sobre les seves possibilitats
educatives. Sobre la necessitat d'un ambient acollidor, que es pugui habitar d’una altra forma,
renaturalitzat, amb diferents ambients, ombra, desnivells, espais de trobada...
Amb aquests plantejaments estem investigant en el grup de traball COM ESTÀ EL PATI? de l'Associació de
mestres Rosa Sensat, un col·lectiu de persones multidisciplinar de mestres, arquitectes, tècniques de medi
ambient, antropòlogues, etc. Entenent el pati com un ambient més de l'escola que va més enllà dels 30
minuts d'esbarjo. No parlem de l'hora del pati, sinó de l'espai del pati. Un lloc per a la convivència, la
socialització, la creativitat, la cultura, la ciència i la salut com a aprenentatges vitals al llarg de tota la vida.
El concepte educatiu, l'organització del temps, dels materials, de les propostes que volem oferir a l'espai
exterior ens ajuden a fer un disseny compromès amb una pedagogia respectuosa.
Des d'aquesta òptica, les comunitats educatives s'organitzen i van trobant eines per posar sobre paper un
projecte que sigui capaç d'il·lusionar a l'equip de mestres, a les famílies i als que gestionen la política del
municipi. Fent possible una cultura de corresponsabilització i de coneixements compartits en una escola en
construcció constant.
Repensem els espais educatius (marc legislatiu)
​
Maite Mínguez, Cap del Servei de Gestió de Construccions Escolars del Departament d’Ensenyament.
​
Una de les tasques del Servei de Gestió de Construccions Escolars és l’elaboració i revisió del llibre de Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics, que segons ens explica la cap de la secció, és on trobem els requeriments mínims que han de complir els centres docents. Es parla poc dels disseny dels espais exteriors, es fa referència a la superfície de pati en funció de nombre d’alumnes, la pista poliesportiva, el sorral al pati d’infantil, l’hort i la superfície porxada mínima.
Respecte a la presència de natura als patis comenta que hi ha un recull de plantes i arbres que no es permeten per la seva toxicitat.
És molt contundent en l’obligació de complir la normativa malgrat que exposa que es pot fer tot allò que no estigui prohibit.
La posició del Departament és d’obertura a nous reptes, tot i la manca de recursos econòmics i de
personal de l’Administració per poder fer front a tots els canvis.
TAULES D´EXPERIENCIES
​
Centre Educatiu CAIEV, Ca L´Aulet
Phoenicurus
Mas Les Vinyes
Bosc Escola TataKÜa i l´Escola al bosc
Aula Viva
EBM Xiquets i Xiquetes de Valls
Lurpeko
Escola JM Ciurana
Adequació pati La Trama
​
A MODE DE CONCLUSIÓ
​
Es llencen sobre la taula una sèrie de paraules que s’aniran repetint al llarg de les Jornades. Aquestes apareixen a l’atzar a mida que els participants les fan sortir d’ un barret.
Paraules com permacultura, pista de futbol, ecosistema, jardí, creativitat, pedagogia... van sorgint i la conversa es va teixint, com inici d’un parell de dies intensos de reflexió i intercanvi.
Estem parlant de com afrontar la transformació de les nostres escoles tan física com pedagògicament parlant, i ho fem de la mà d’experts de l’àmbit de la permacultura, agents del món de l’ensenyament, comunitats educatives, o persones conscients de la necessitat d’adequar un sistema educatiu en alguns
casos obsolet.
Ens acompanyen Heike Freire llicenciada en psicologia i filosofia, autora del blog i el llibre Educar en verde, entre d’altres. Pitu i Carme autors del blog El nou safareig, dos mestres jubilats que dediquen el seu temps lliure a l’acompanyament d’escoles en aquests processos. Sergi Caballero permacultor i membre de la granja-escola Mas Les Vinyes. Mamen Artero arquitecta i permacultora d’El globus vermell, col·lectiu d’arquitectes que treballa per apropar l’arquitectura tot formant una ciutadania crítica amb el seu entorn.
Antonio Scotti, formador y disenyador de permacultura de Cambium Permacultura en Formación. Maite Mínguez cap del servei de gestió de construccions escolars del departament d’ensenyament de la
Generalitat, entre altres...
​
Les Jornades van prenent força i forma, el número de projectes en marxa en el nostre territori és creixent, així que cada vegada més hi ha persones interessades en informar-se o formar-se per tal de poder afrontar la transformació de les seves escoles. Processos complexos pel número d’agents implicats en la transformació, són processos intrínsecament participatius on de vegades les parts des de la intuïció i la il·lusió treballa per la introducció de millores en els seus ecosistemes (escoles), però amb quins criteris s’hauria de fer?
​
Es parteix de la base de que la majoria dels patis de les escoles públiques del nostre país, tenen una configuració semblant, pista d’esports de formigó, poca vegetació, espais pobres, poques vegades dissenyats com espais d’aprenentatge. Conseqü.ncia d’una normativa existent mínima i poca atenció o
cura de l’espai exterior per que fins el moment ha estat considerat un espai residual dins d’una infraestructura educativa
Però els estudis existents sobre pedagogia del verd, sobre les bondats del contacte amb la natura pel desenvolupament de l’infant o el benestar de les persones, ens porten a reconsiderar l’espai exterior com un espai d’oportunitats, on espai a repensar i redissenyar on la introducció de la natura és el punt clau.
La permacultura com a mètode de disseny d’ hàbitats humans regeneratius, es proposa com a eina de disseny al servei d’aquestes transformacions. Tenim un sistema (l’escola) amb una sèrie d’elements que el configuren: la pista, el sorral, la zona d’infantil, les aules, el gimnàs, la biblioteca, el menjador, la cuina, la
comunitat dels alumnes petits, dels mitjans, dels grans, els professors, les famílies..., endreçar, reubicar, millorar, connectar o introduir nous elements tot creant un sistema més ric i resilient enfront les necessitats existents o futures, serà l’objectiu del projecte permacultural.
​
El sistema no millora amb la introducció de nous elements o la supressió d’altres, l’estudi del sistema ha de ser global tenint en compte els elements físics però també aquells invisibles com són el projecte educatiu del centre, l’entorn social en el que es troba, el nivell socio-cultural de les famílies, la relació amb el barri,
l’administració o l’ajuntament al que pertany...
​
La transformació dels espais educatius exteriors va més enllà de la introducció d’uns arbres o un sorral en el pati, es tracta de la revisió de tot el sistema, de l’adequació de les parts, d’un procés d'aprenentatge de tota la comunitat vers una transformació profunda passant del nivell personal al comunitari.
​
I tot per l’educació d’uns infants, que necessiten eines per un futur incert, un futur on el canvi climàtic ens farà afrontar situacions inimaginables avui. Projectes comunitaris com la transformació dels patis, són una oportunitat per a treballar en col·laboració, de manera creativa buscant solucions adequades segons les circumstàncies, els recursos, els elements de partida... un molt bon exemple de com afrontar reptes i introduir canvis en el sistema, que els nostres infants poden experimentar de forma vivencial interioritzant processos per aplicar en un futur en el seu entorn i a les seves vides.
